Sherezade by Lucia Warck Meister
SYNOPSIS // Sherezade -the second night- is a site-specific installation by Lucia Warck Meister based on the poem La Ciudad Nómade by Maria Negroni.
Musicians who collaborate for this project:
Kyoko Kitamura, Khabu Doug Young, Garth Stevenson, Mike McGinnis, Jane Rigler, Yoon Sun Choi, Jen Shyu
Dancer: Mark Lamb
SINOPSI // Sherezade -la segona nit- és una instal·lació site-specific de Lucia Warck Meister basada en el poema La Ciudad Nómade de Maria Negroni.
Músics que col·laboren en aquest projecte:
Kyoko Kitamura, Khabu Doug Young, Garth Stevenson, Mike McGinnis, Jane Rigler, Yoon Sun Choi, Jen Shyu
Ballarí: Mark Lamb
SINOPSIS // Sherezade -la segunda noche- es una instalación site-specific de Lucia Warck Meister basada en el poema La Ciudad Nó de Maria Negroni.
Músicos que colaboran para este proyecto:
Kyoko Kitamura, Khabu Doug Young, Garth Stevenson, Mike McGinnis, Jane Rigler, Yoon Sun Choi y Jen Shyu
Bailarín: Mark Lamb
Lucia Warck Meister
I am interested in exploring individual and collective memory and how they build the foundation of our identity. Memory is the organism’s ability to store, retain, and subsequently recall information. Memory is at the same time strong and fragile as any other part of our body. I’m especially attracted by the vulnerability of it: what happens when a disorder disrupts the patterns that code our thoughts, skills, and sense of who we are.
In my work, the use of construction materials (aircraft cable, hot glue, glass) and pharmaceutical materials (vinyl tubing, feeding tubes, and connectors) combine these two qualities: strength and precariousness. Many of the materials have a blurry property that depicts the blockage or unreliability of memory. In the installations glass vessels collect water from rain that later evaporates, flexible transparent cables connect a designated source with the receptacles, and sound is incorporated to trigger other layers of recollections.
CAT // M’interessa explorar la memòria individual i col·lectiva i com construeixen les bases de la nostra identitat. La memòria és la capacitat de l’organisme per emmagatzemar, retenir i, posteriorment, recordar informació. La memòria és alhora forta i fràgil com qualsevol altra part del nostre cos. M’atreu especialment la seva vulnerabilitat: què passa quan un trastorn altera els patrons que codifiquen els nostres pensaments, habilitats i sentit de qui som.
En el meu treball, l’ús de materials de construcció (cable d’avió, cola calenta, vidre) i materials farmacèutics (tubs de vinil, tubs d’alimentació i connectors) combinen aquestes dues qualitats: resistència i precarietat. Molts dels materials tenen una propietat borrosa que representa el bloqueig o la falta de fiabilitat de la memòria. A les instal·lacions, els recipients de vidre recullen l’aigua de la pluja que després s’evapora, els cables transparents flexibles connecten una font designada amb els receptacles i s’incorpora el so per activar altres capes de records.
ES // Me interesa explorar la memoria individual y colectiva y cómo construyen la base de nuestra identidad. La memoria es la capacidad del organismo para almacenar, retener y, posteriormente, recordar información. La memoria es a la vez fuerte y frágil como cualquier otra parte de nuestro cuerpo. Me atrae especialmente su vulnerabilidad: qué sucede cuando un trastorno altera los patrones que codifican nuestros pensamientos, habilidades y sentido de quiénes somos.
En mi trabajo, el uso de materiales de construcción (cable de avión, pegamento caliente, vidrio) y materiales farmacéuticos (tubos de vinilo, tubos de alimentación y conectores) combinan estas dos cualidades: resistencia y precariedad. Muchos de los materiales tienen una propiedad borrosa que describe el bloqueo o la falta de fiabilidad de la memoria. En las instalaciones, los recipientes de vidrio recogen el agua de la lluvia que luego se evapora, los cables transparentes flexibles conectan una fuente designada con los receptáculos y el sonido se incorpora para desencadenar otras capas de recuerdos.